No me puedo resistir a publicar este email que me llegó el otro día... ¿Os imagináis que esto fuera verdad? Descabellado ¿no? Pues es lo que la Iglesia hace en los colegios...
Som un grup de docents de tots els nivells educatius que estem molt preocupats pel baix nivell cultural en la nostra societat, els alts índexs de fracàs escolar i la proliferació de teleporqueria.
Per a eixir d'esta situació volem traspassar els murs de les escoles, els instituts i les universitats, portant la cultura i l'educació a àmbits en què fins a la data hem estat absents, en els que la nostra deixadesa hi ha privat a molts ciutadans del dret universal a la cultura.
Com a primer pas, volem arribar a un acord amb les autoritats eclesiàstiques perquè ens cedisquen un deu per cent del temps de les misses a fi que professors especialistes en les distintes disciplines puguen arribar més fàcilment als creients per mitjà de breus intervencions didàctiques.
Estem estudiant quin seria el moment idoni per a inserir en les misses continguts científics i culturals, tal vegada immediatament després de la consagració o just abans del pare nostre.
Està clar que alguns feligresos podrien, amb raó, objectar que ells no tenen per què augmentar els seus coneixements ni la seua cultura, que acudixen a missa amb el només fi d'orar i escoltar la paraula de Déu.
Per a solucionar este problema, i encara que poguera paréixer inconstitucional, a l'entrada a l'església els faríem omplir un formulari perquè manifestaren la seua preferència per la religió o la cultura.
Una vegada identificades estes persones, podrien abandonar en el moment adequat la nau principal de l'església i reunir-se en les capelles laterals, la cripta o el saló parroquial. A fi d'evitar greuges, estes persones podrien rebre durant eixa estona xarrades de caràcter no cultural ni educatiu però molt relacionades amb els continguts que s'estiguen impartint en eixe moment a la resta dels fidels des de l'altar.
Per exemple, els feligresos que no vullguen repassar la taula periòdica, estudiaran els efectes perniciosos dels colorants alimentaris, els que no vullguen fer exercicis d'educació física podran veure un documental sobre l'obesitat, i els que no vullguen repassar els verbs irregulars anglesos podrien estudiar estadístiques sobre la importància de parlar idiomes en el món modern.
Els bisbes ens han avançat que no hi hauria problema a computar el temps de qualsevol d'estes activitats com a temps equiparable al dedicat a escoltar la paraula de Déu, a l'oració, a la contemplació, la penitència o a la caritat i en cap cas podrà discriminar-se l'accés a la salvació eterna als fidels quant a les seues preferències religioses o educatives.
Tampoc han posat la més mínima objecció a l'aparent contradicció derivada que el contingut de les misses estiga basat en la fe i les creences, en contrast amb la naturalesa científica i acadèmica dels continguts que habitualment impartim en les aules.
En un primer moment, les classes s'impartirien només durant les misses obligatòries dels diumenges i festes de guardar, per a més avant estendre's a altres actes reóssos d'assistència no obligatòria com a batejos, bodes, comunions, funerals, exercicis espirituals, ordenacions sacerdotals i inclús cerimònies de canonització o beatificació.
Però, d'on eixiria els diners per a pagar al professorat que treballe els diumenges? Sens dubte dels donatius que els fidels depositen en els raspalls, del percentatge d'impostos destinats al sosteniment de l'Església Catòlica o, en general, dels pressupostos de l'Església.
Per a garantir la qualitat de les ensenyances impartides, la nostra associació gestionaria directament els diners aportats per l'Església i amb ell contractaria professors de sòlida formació pedagògica i científica que s'encarregarien d'impartir les classes durant les misses.
Naturalment, donat el caràcter eminentment laic de les classes, no dubtaríem a despedir fulminantment aquells professors que no mantingueren una coherència laica entre la seua vida professional i personal fent coses com casar-se per l'església, acudir a missa setmanalment o participar en qualsevol tipus d'actes religiosos.
Finalment, portarem les nostres negociacions fins al mateix Vaticà, amb les autoritats de les quals firmaríem un concordat que garantira la continuïtat de la nostra noble tasca docent en les esglésies durant els anys venidors.
Et pareix un desbarat? Et pareix difícil d'aconseguir? No és tan absurd ni tan difícil. Ací tenim l'exemple dels acords entre l'Església i el Ministeri d'Educació entorn de l'assignatura de religió i la seua alternativa.
Al final han aconseguit el que ningú haguera cregut possible.Entre tant, pots fer arribar la nostra proposta educativa a docents, pares, alumnes, polítics, sindicalistes, mitjans de comunicació i inclús a les autoritats eclesiàstiques. Tal vegada així contribuïm que s'entenga millor el que està ocorrent en relació amb l'ensenyança de la religió en els centres sostinguts amb diners públics.
Entradas
